Al suplement "ESTILS DE VIDA" de "La Vanguardia" van sortir els 12 errors més freqüents que fem els pares en referència als estudis dels nostres fills:
1. Fer de mestres : el paper dels pares ha de ser de simples auditors: han de controlar que els deures estiguin fets, ben presentats,...etc. Però és un error pretendre ser pare i mestre alhora.
2. Voler Einsteins: Cal acceptar les limitacions dels nens i no sobresaturar-los.
3. Focalitzar-ho tot en els estudis: Els estudis ocupen el percentatge més gran de preocupacions familiars, en canvi hi ha altres facetes essencials en el desenvolupament que no es tenen en compte.
4. Premiar les notes: Els especialistes en educació consideren un gran error prometre als fills regals a canvi de bones notes.
5. Disfressar de trastorn la falta d'esforç: Hi ha molts nens que són incapaços d'esforçar-se per fer els deures o estudiar perquè són ganduls, i això és immaduresa, no un trastorn mental.
6. Impaciència: S'ha d'entendre l'educació com un procés a llarg termini, i no accelerar des de casa els processos d'aprenentatge.
7. No respectar la línia de l'escola: Els pares han d'assegurar-se que l'escola triada és la que més s'ajusta a les seves idees i després anar treballant en paral·lel, acompanyant els fills en l'aprenentatge i respectant el procés escolar.
8. Projectar-se en els fills: Un altre error dels pares és pensar que els models i els mètodes educatius que els van servir a ells aniran bé als fills: l'escola ha canviat molt, però també els nens.
9. Qüestionar els professors: No donar suport als mestres i mostrar-se en desacord amb els seus mètodes davant dels fills és un error molt comú. Cal que hi hagi complicitat entre pares i professors.
10. Fer de Sherlock Holmes: Rastrejar deures, feines, exàmens...com un investigador privat no ajuda a crear un clima de confiança entre pares i fills.
11. Resoldre'ls els problemes: A les 7 de la tarda el nostre fill recorda que s'ha deixat el llibre de mates i demà té un examen: truquem a tothom i anem a buscar el llibre allà on sigui. Cal que els fills afrontin el problema sols, encara que això comporti lliurar un treball tard o abaixar la nota.
12: Vincular deures a càstigs: "Castigat a fer els deures!" o "Fins que no acabis de llegir, no veuràs la televisió", són frases habituals perjudicials.
Llegir l'article complet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada